divendres, 14 de març de 2014

Obrir i tancar...

Ahir va passar un Lilly pel taller. És molt nou, una de les vendes que hi va haver a la 1a Fira Diatònica. Per tant, encara està en garantia.

Simplement li anava la vàlvula de l'aire més dura del que hauria de ser. Ja se sap, la fusta és un material viu i, per tant, ens pot jugar males passades. En aquest cas, tenia el canal per on llisca la palanca un pèl massa tancat i feia que no rellisqués bé. Un retoc i llestos!


Sembla mentida com sonen de fort aquests bitxus! I un atac molt directe..!
Sabeu per què?
Els Lilly només tenen 1 veu a la dreta. Això és el que fa que tinguin un atac punyent, el timbre és molt prim.
A més, les inxes estan muntades directament sobre la base, sense somiers. Això fa que el so sigui més fort perquè va directe cap enfora. De fet, un Lilly, tenint només 1 veu, sona més fort que un acordió de 2 veus muntades en somier.

I preguntareu... perquè no es munten sempre així? doncs perquè totes les inxes planes no hi caben! La caixa de l'acordió quedaria massa gran.
Hi ha, però, altres acordions que utilitzen aquesta característica. Per exemple, dins els models de triki, podem trobar els de 3 veus i els de 3 veus especial.
  • El de 3 veus té 3 somiers: un per la fila de dins, un per la de fora i el central que té la 3a veu de les 2 files.
  • El de 3 veus especial, en comptes de tenir 1 somier al mig té 2 mitjos somiers, un per la 3a veu de cada fila.
Aquests mitjos somiers aporten més volum de so que els normals.

Un altre tipus d'acordió que fa servir aquesta característica són els bandoneons, que tenen una veu muntada en somier i una altra muntada sobre la base.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada