dilluns, 24 de març de 2014

Un VanderAa amb una mica de tot

Aquesta setmana he tingut al taller un VanderAa de 3 files i 3 veus, un acordió que per les mides i prestacions no hi cap res més a dins!

Tenia una mica de tot: la pintura gastada, un botó torçat, pèrdues d'aire i els baixos força desafinats. És un acordió que treballa bastant, ja li tocava..!

Repintar els trossos gastats està bé per protegir la fusta, però cal tenir en compte que es veurà el pedàs si no es repinta tot l'acordió sencer. Bé, de totes maneres ha quedat força dissimulat...


L'anècdota ha estat quan m'he posat a afinar els baixos. Resulta que no només estaven desafinats sinó que les inxes estaven a punt de saltar!






Les he tornat a encerar i les he reforçat per si de cas. Com es pot veure a la foto, entre inxa i inxa no hi ha suficient espai per encerar, així que només porten una base fina de cera per evitar que s'escapi l'aire i cera al contorn de tot el conjunt d'inxes.
En acordions tan comprimits (i complicats de fer) com aquest, no hi ha més remei que posar les inxes així de juntes i assumir aquest risc, encara que sigui poc habitual que passi una cosa així. Una altra opció és fixar les inxes amb petits clauets com es feia antigament i com fan encara algunes marques.

Finalment, tot arreglat i ja torna ha estar en mans de la Montse, que m'ha deixat el seu altre acordió, un Serafini que necessita un petit repàs d'afinació, avui m'hi poso!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada