dissabte, 20 de setembre de 2014

L'estiu

Sembla mentida com es cremen les setmanes... fa més de tres mesos que no escric res!
Tan bon punt va venir la calor, vaig agafar al·lèrgia a l'ordinador, no sé si això és bo o dolent... bé, tan se val, en tot cas la meva absència a la xarxa és la prova que aquest estiu no he tingut temps d'avorrir-me. Com sempre, intens i massa curt! I ara toca posar-me al dia.
Per començar, una bona notícia: ja puc reparar el "cel·luloide"! Si home, el "plàstic" que recobreix els acordions que no van pintats o envernissats, i que pot ser de color llis o amb les típiques aigües. Doncs si el teu acordió ha rebut un cop, o està desgastat, etc... i el vols deixar com nou, ja saps que jo ho puc fer!
Això ho vaig aprendre a la visita que vaig fer al meu mestre, en Luís Astiasaran, pels volts de Sant Joan. Uns dies molt ben aprofitats: durant el dia, al taller, i a les nits de festa en festa, que jo no sabia que els bascos celebren tant el Sant Joan!
I durant l'estiu també han passat pel meu taller una bona colla d'acordions (que no falti la feina!). Alteracions, registres, afinacions... en Carles Ferrer i els seus dilemes per trobar el sistema d'alteracions perfecte, un petit Giordy del pallasso amb menys fronteres que conec (sense fronteres físiques ni personals, un encant!), el rei de la rúmbia amb els seus acordions extasiats de tanta passió dalt l'escenari, en Hans amb el seu Paolo Soprani per afinar de dalt a baix, en Jaume amb el seu acordió tunejat (molt bé valent! que guapo t'ha quedat!)


I fins aquí el resum de l'estiu. Intentaré escriure meś sovint però no prometo res, el món virtual em fa força mandra. Però m'agrada explicar el que faig perquè m'agrada molt el que faig. Aquest estiu he tingut la sort de coincidir amb altres lutiers i he arribat a la conclusió que és un sentiment mutu: tenim una feina apassionant. Com a músic sento que l'instrument propi és quelcom molt íntim i personal, i que em vingueu amb els vostres acordions per remenar-los per dins em genera una responsabilitat molt gran, una auto-exigència molt motivadora per fer la feina ben feta. Gràcies per la confiança!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada