Prova superada

Aquests dies he tingut un repte important entre mans... he afinat un cromàtic Victoria de 4 veus professional amb doble cassotto.

A mi m'agrada afinar els acordions sense treure els somiers de la caixa. Desmuntar els somiers de la caixa és més còmode, però és menys precís perquè l'afinació de les llengüetes canvia lleugerament si els somiers estan muntats a la caixa o no (en general les llengüetes sonen més agudes quan els somiers estan muntats). 

Per tant, per una banda la dificultat d'afinar un acordió amb doble cassotto és que sense desmuntar els somiers la major part de llengüetes no són accessibles, de manera que els somiers s'han de desmuntar per força. Així que per afinar amb precisió un acordió d'aquest tipus he de fer un altre procediment més complex i llarg d'explicar, la bona notícia és que m'ha donat resultats molt satisfactoris!

Per l'altra, la dificultat ha estat el nivell d'exigència... quan et dediques a afinar i et ve algú que et diu "és que quan toco amb l'acordió no sento el que he escrit a la partitura..." i quan el veus tocar fa acords que no sabria quin nom posar-li, aleshores dius "Houston Houston! ja pots afinar bé l'orella...."

Estic parlant de Arrigo Tomasi, músic, compositor i arranjador professional, aquí podeu veure el seu canal de youtube. Algú amb una biografia tan extensa ha de ser per força una persona atrevida, i el seu atreviment el va portar a deixar-me l'acordió perquè li afini de dalt a baix "cuidamelo, no podría comprarme otro como este...", i el meu atreviment em va portar a acceptar el repte deixant les coses clares: 

• És l'acordió més complicat que he afinat fins ara
• L'afinació és com tocar l'ànima de l'instrument, per això és la part de la meva feina que em fa més respecte i més m'apassiona.

I aquesta suma d'atreviments ha donat el seu fruit. Superada la prova amb bona nota, ja puc dir que sé afinar acordions d'alta gamma. I l'Arrigo, quan toqui el seu acordió, per fi sentirà les sensacions que ha plasmat a la partitura. Win-win!