El desencís de la Cèlia

La Cèlia feia temps que deia que no li agradava el so del seu acordió. Què deu ser? que les llengüetes d'un Studio són massa senzilles? En part si, els Studio porten llengüetes de qualitat tipus "macchina", referint-se a que les fan amb una màquina. Si volem llengüetes de més qualitat hi ha les "Tipo a mano" i finalment les "A mano". 
És curiós que la qualitat de les llengüetes està classificada segons com estan fabricades, perquè en realitat el més important en la qualitat de les llengüetes són els materials utilitzats i la precisió. Per entendre'ns, que una llengüeta estigui fabricada a mà no vol dir que sigui més bona... depèn de la traça de qui l'ha fabricat!
El cas és que el que marca més la qualitat de les llengüetes és:
  • Material: una base d'un material més dur i una llengüeta d'un acer més rígid donarà un so més ric perquè generarà més harmònics i més volum.
  • Precisió: que la tolerància (espai) que hi ha entre la llengüeta i el forat de la base on s'encaixa sigui mínim, així la llengüeta té més compressió

Però tornem al desencís de la Cèlia: abans de concloure que no seria feliç acordionísticament parlant fins que es comprés un acordió nou amb llengüetes més bones va pensar: i si fos un problema d'afinació? Voilà! l'has clavat. 
Per més bones que siguin les llengüetes, si no estan ben afinades, mai trauran un bon so. Les notes han de ser justes, el trèmolo equilibrat... sembla mentida com ens acostumem al so desafinat del nostre acordió, que de sentir-lo cada dia no ens n'adonem...
Així que la Cèlia em va portar el seu Studio, li vaig afinar i li vaig pujar una mica el trèmolo per fer-lo més dolç, i per fi s'ha pogut reconciliar amb el seu acordió!

Comentaris