La setmana passada vaig tenir un acordió ben especial, un acordió DIY! En Jose el va fer ell mateix en un curs que va organitzar n'Emmanuel Pariselle i en Marc Serafini.
Es veu que van anar justets de temps i no van poder deixar ben provats els acordions i per això necessitava un repàs final.
El problema principal és que perdia molt d'aire, i la solució va ser, en part, revisar els llocs més habituals:
- Tapeta de l'aire
- La resta de tapetes (dreta i esquerra)
- Marcs de la manxa
- Manxa (en aquest cas, poc provable perquè l'acordió és quasi nou)
La tapeta de l'aire estava bé, però de la resta... la meitat s'havien d'acabar d'alinear. Per veure ràpidament quines tapetes no tapen bé, el millor és desmuntar els somiers i mirar la caixa a contrallum. Si hi ha alguna tapeta mal alineada es veu de seguida, com a la foto:
 |
 |
Però un cop ben alineades les tapetes seguia perdent massa aire... era l'hora de fer la "prova dels polvus". No malpenseu, hehe es tracta de posar pols de talc a la zona on se sent aire i veure què passa. Perdoneu la qualitat del vídeo, soc una mica al·lèrgic als programes d'edició...
Està clar, oi? Sobretot, si mai ho proveu feu-ho sense els somiers muntats, que sinó és una marranada...
Doncs si, hi havia una junta de la fusta que no va quedar ben enganxada.
A més, en Jose notava que les notes més agudes, les dels 2 últims botons de cada fila, sonaven massa fluix. Això és perquè aquest acordió està construït a l'estil francès, on es busca que el so sigui suau. En el cas de les notes més agudes, per tal de restar-li estridència es fa que la cavitat de la inxa sigui mínima. Però com que a en Jose li agrada tocar més fort, li he obert una mica aquestes cavitats, i ara ja sonen com a un acordió italià.
Jose, suona la tarantella!
...I aquesta setmana tinc un dels acordions d'en Marçal, que aquest any fa el projecte de final de l'ESMUC i vol que li deixi com nou!
;) Bon article!
ResponElimina